Sant Llorenç de Morunys

El municipi de Sant Llorenç de Morunys, una petita extensió de només 4,2 km², es troba al peu de la serra de Port del Comte, al vessant dret del riu Cardener, envoltat en la seva major part pel terme de Guixers, excepte al nord, que limita amb la Coma i la Pedra. Comprèn també l’enclavament que inclou la mola de Lord, amb el santuari de Lord.

La vila, amb 960 habitants (any 2020), constitueix un centre turístic per la seva bellesa paisatgística i pels seus monuments històrics i artístics, i és freqüentat pràcticament tot l’any –a l’estiu pels estiuejants, a la tardor pels boletaires i a l’hivern pels esquiadors. Conserva l’estructura medieval formada per un clos murat en forma de pentàgon irregular on antigament hi havia cinc portals als angles, dels quals en resten quatre, i l’església romànica i el claustre.

Malgrat els saquejos que va sofrir durant la Guerra Civil, la seva església d’estil romànic conserva una sèrie d’obres com el fragment de pintura mural del segle XIV, el retaule gòtic, les restes de l’altar major barroc, la capella i altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls i el retaule de Sant Miquel i Sant Joan del segle XV.

La població de Sant Llorenç de Morunys és coneguda pel nom popular de Sant Llorenç dels Piteus (el nom ve de la indústria que hi havia hagut del drap piteu). Encara a la plaça Major podem veure les parts superiors de les cases, anomenades perxes, nom que es donava a les golfes dels habitatges, i que era el lloc on s’assecaven els draps en l’època que Sant Llorenç es dedicava a aquesta activitat.

Avui ja no en trobarem, de drap Piteu, però sí indústries alimentàries, d’embotits, formatges i bolets que són una delícia per a qualsevol paladar.

Més informació: Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys