Santuari de Massarrúbies
L’origen del santuari es vincula a la troballa de la imatge de la Mare de Déu. Segons la llegenda, fou descoberta per un pastoret del mas Cabiscol, situat a pocs metres del temple. S’explica que la talla sagrada volgué quedar-se en aquest indret, ja que quan n’era allunyada augmentava de pes, fet que n’impossibilitava el trasllat, motiu pel qual se li aixecà un santuari en aquest paratge. Originàriament, es tractava d’un edifici d’estil romànic. Avui, presenta un aspecte ben canviat de l’original fruit de les reformes que s’hi feren al segle XVII i dels afegitons posteriors, com ara l’espai del cambril construït al segle XX, marcat exteriorment amb la presència d’un llanternó.
Les restes del retaule major
L’absis alberga les restes d’un retaule barroc datat de 1713, la part superior del qual fou destruïda durant la Guerra Civil, així com les escultures que ocupaven les fornícules del cos inferior, actualment substituïdes per figures de menor estatura. Avui, el carrer central del moble comunica l’espai del presbiteri amb el cambril i es troba presidit per la bonica talla d’època medieval que representa la Mare de Déu del lloc. La flanquegen les imatges de la Fortalesa (amb la columna) i la Justícia (amb l’espasa i les balances, avui perdudes), que segurament hem d’imaginar acompanyades de la Prudència i la Temprança, les altres dues virtuts cardinals, arranjades al cos superior del retaule. A la predel·la hi destaquen els dos relleus historiats que representen la Nativitat i l’Adoració dels pastors, a dreta i a esquerra respectivament, d’acord amb l’advocació mariana del santuari.
Tot i que més tardà, és d’interès el cicle pictòric de marcat to popular que recorre tota la nau, amb escenes de temàtica religiosa, algunes de les quals al·ludeixen a la iconografia del santuari.