Església de Sant Serni de Besora

Pels volts de 1651, l’antiga església de Sant Serni de Besora, documentada almenys des del segle X, es trobava en força mal estat i es decidí bastir-ne una de nova amb la nau central coberta amb volta de canó i un cor amb volta de creueria. Es mantingué la combinació d’arrel cinccentista de pedra –pels nervis de les voltes, les motllures i les pilastres– i paredat arrebossat i emblanquinat per a la resta de paraments. A banda i banda de la nau principal s’hi obren dues capelles laterals que aixopluguen quatre dels sis retaules que conserva el temple, tots fabricats entre el segle XVI i les acaballes del set-cents. També s’hi conserva una bonica creu processional, probablement cinccentista.

El retaule major (dedicat a sant Serni o Sadurní)

El retaule major, fabricat als anys vuitanta del segle XVII, fou esculpit pel solsoní Joan Balius i policromat i daurat per Joan Andreu, de Sant Llorenç de Morunys, que treballà les vestimentes amb una notable destresa. A la fornícula central, al cim del sagrari construït a mode d’arquitectura en miniatura amb columnes salomòniques, hi ha el patró del temple, sant Serni o Sadurní. L’envolten les figures dels sants Joan Baptista i Pau, ubicats al primer cos, i els patrons dels pagesos Abdó i Senén, al cos superior, a dreta i a esquerra respectivament de la imatge de la Immaculada.

Juntament amb el major, destaquen per la pulcritud de la seva factura els retaules dedicats al sant Crist (1732), ubicat a l’arcosoli obert al mur de tramuntana, d’autor anònim, i un d’estil classicista dedicat a santa Teresa, obrat per Segimon Pujol i Santaló el 1795.