Sant Ponç de Prades de la Molsosa
L’església de Sant Ponç es troba situada al nord-est del terme i és sufragània de la de Santa Maria de la Molsosa. La curiosa estructura bipartida del seu interior ens indica que l’aspecte actual és el resultat d’una ampliació del temple originari, segurament del segle XVII, quan s’annexà la nau del cantó nord, que comunica amb la romànica a través de dues grans arcades.
Els tres retaules barrocs (dedicats als sants Abdó i Senén, a sant Ponç i a la Mare de Déu del Roser)
Els tres retaules que s’hi conserven també daten del segle XVII. Al mur de llevant hi trobem el del patró de l’església, sant Ponç, i el de la Mare de Déu del Roser, una devoció de gran popularitat ja des de finals del segle XVI. A la banda de migjorn hi ha el dels sants Abdó i Senén, patrons dels pagesos. Aquesta advocació fou especialment estesa en indrets de caràcter rural, encara que tendí a ser substituïda per la de sant Isidre, canonitzat a principis del sis-cents.
Es tracta de tres exemplars de la retaulística adaptada a les possibilitats de les comunitats i els temples més humils; però presenten valors interessants. Un n’és el dels sants Abdó i Senén, prínceps perses i màrtirs. La talla del moble, les escultures exemptes i els relleus historiats de la predel·la, on es representen tres episodis de la seva hagiografia –en particular l’escena de l’enterrament dels màrtirs cristians per part d’ambdós sants–, revelen la mà d’un escultor hàbil, que ha aconseguit un conjunt d’una notable força compositiva. Pel que fa als altres dos, els valors més evidents depenen del pulcre disseny arquitectònic i de la varietat temàtica que proposen entre figures i pintures, especialment clara al retaule del Roser, que aconsegueix desplegar els quinze misteris que articulaven el res dels confrares. És interessant fer notar que per resoldre la iconografia de les teles dels quinze misteris s’emprà un mecanisme de treball ben estès i consolidat al Principat, la utilització de les estampes de traducció, un mètode que permetia als pintors locals transportar les novetats de l’art europeu a indrets com la Molsosa. Malauradament, tots tres resten encara en l’anonimat.
