Sant Pere Màrtir de Peracamps

L’auster interior de l’església Sant Pere Màrtir de Peracamps, projectada per l’arquitecte Isidre Puig i Boada, acull el retaule major de l’antiga església de Sant Martí de Llanera (del municipi de Torà, a la Segarra), un edifici que avui es troba en un estat de conservació ben precari. Tanmateix, encara s’hi pot observar la interessant arquitectura d’arrel gòtica amb què es va resoldre la reedificació realitzada en els segles XVI i XVII, en la qual resulta especialment remarcable l’esveltesa sòbria de la seva única nau, que desplega un seguit de nervadures que desemboquen en boniques claus de volta.

El retaule major (procedent de Sant Martí de Llanera)

L’antic retaule major dedicat a sant Martí, que podem datar a l’entorn del 1651, constitueix un dels exemples més reeixits de la producció retaulística de l’escultor Joan Grau, originari de Constantí però arrelat a Manresa. Ha perdut la part inferior (la predel·la i el pedestal), així com les escultures que ocupaven les fornícules, però la resta del moble es conserva intacta. S’estructura en tres cossos dividits en cinc carrers, dos dels quals mostren a cada pis relleus historiats que donen vida a un interessant cicle narratiu dedicat a l’hagiografia del sant. La gúbia de l’escultor ha jugat amb l’arquitectura de tradició clàssica (trencant els frontons amb volutes, alçant piràmides i fantasiosos llanternons, adornant els terços inferiors de les columnes corínties) i l’ha farcit de motius vegetals i caps d’angelots, tan típics de la plàstica del barroc català del sis-cents. L’esquema compositiu es revela pròxim a dos grans retaules del mateix autor, el de Sant Benet de Bages i el del Roser de Sant Pere Màrtir de Manresa, que prengué com a prototip al llarg dels anys a l’hora de resoldre altres encàrrecs de menor ambició.