Roc de la Mare de Déu

Es tracta d’una estàtua-menhir neolítica actualment en posició horitzontal i suportada per dos pilars. Aquestes estàtues-menhirs servien per senyalar espais i la majoria tenien gravades representacions simbòliques. Acostumen a representar figures humanes. En el cas del Roc del Miracle els estudis apunten que podria haver estat decorada per totes les cares menys la inferior (en la seva posició inicial).

Actualment en la cara inferior podem observar encara gravats en forma de ziga-zaga. De fet només conserva gravats en aquesta cara, ja que la superfície restant està molt erosionada i se n’ha perdut tota decoració. En el seu emplaçament actual el Roc de la Mare de Déu s’utilitzava per a beneir el terme i el nom prové d’una llegenda que explica que la Mare de Déu es posava a sota per poder filar protegida del sol. Una altra llegenda explica la creença que, si algú es posa sota la pedra i, aconsegueix aixecar-la encaixant el cap en una cavitat que hi ha, no tindrà mai més mal de cap. Hi ha diverses interpretacions simbòliques des de la prehistòria fins als nostres dies.