Santa Maria de la Molsosa

Aquesta església parroquial, aixecada el 1925, fou projectada com un edifici neoromànic per l’arquitecte barceloní Enric Sagnier. Fins aleshores la feligresia s’havia desplaçat a l’església vella, que des d’aquí s’albira a dalt  d’un airós turó, vora l’antic castell de la Molsosa. Per major comoditat, s’acordà construir-ne una de nova, de més fàcil accés, on es traslladaren els tres retaules barrocs que albergava la vella. Aquesta, d’estil romànic, tot i que amb algunes modificacions dels segles XVII i XVIII, fou restaurada l’any 2005.

ELS TRES RETAULES BARROCS (DEDICATS A L’ASSUMPTA, A SANT ISIDRE I A LA MARE DE DÉU DEL ROSER)

El repertori arquitectònic, ornamental i figuratiu que exhibeixen els retaules ens situa al segle XVII. El més antic és el major, dedicat a l’Assumpta, datat de 1647. Els altres dos, ubicats en capelles laterals, s’haurien de datar a partir dels anys seixanta del sis-cents, dècada a partir de la qual l’ús de la columna salomònica començarà a ser comú al Principat.

El retaule major s’ha atribuït a Joan Grau, un escultor d’origen tarragoní que s’instal·là a Manresa cap al 1629, però es desconeix el nom del mestre que hi elaborà l’interessant cicle pictòric de la predel·la i del cos alt. El de la capella lateral del cantó sud, dedicat a sant Isidre, ha de ser obra de Josep Generes, un escultor bagenc contemporani de Joan Grau. Combina escultures exemptes amb dos relleus amb els miracles més coneguts del patró de la pagesia des que va ser canonitzat l’any 1622. Del tercer retaule, situat a la capella de tramuntana i dedicat a la Mare de Déu del Roser, se’n desconeix l’autor, però també ha de ser d’àmbit bagenc. Va perdre les figures originals però els relleus l’acosten a la mà del mateix Josep Generes, lluitant amb no gaire fortuna per encabir les quinze històries del res del rosari en relleus de petit format comprimits en l’acolorida retícula salomònica.