De la primitiva església romànica (1070-1163) encara se’n conserven notables testimonis com els tres absis, el campanar, el claustre, el celler i el menjador dels canonges, actual Sala dels Màrtirs.

La catedral actual és d’estil gòtic, començada a finals del segle XIII i acabada al segle XVII. A l’esquerra del creuer es troba la capella de la Mercè. A la dreta hi ha la capella on es venera la imatge de la marededeu del Claustre, del segle XII, catalogada com una de les escultures més importants del romànic català. La porta exterior de la plaça de l’església és neoclàssica (1780) amb un relleu de sant Agustí en èxtasi. La façana de la plaça de Palau és barroca i conté un relleu de l’Assumpció (1969).

És ben lògic que la creació del bisbat de Solsona l’any 1593 signifiqués un trasbals positiu per al bell edifici medieval de la col·legiata de Santa Maria, que ara esdevenia catedral, especialment pel que fa a la renovació del revestiment ornamental i a la fabricació de nous retaules.

El retaule major dedicat a la Mare de Déu es va confiar a l’escultor mallorquí Miquel Vidal (1634) però no s’acabà, a excepció de sis grans plafons esculpits en baix relleu que procedeixen de la predel·la, preservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Tampoc no conservem cap resta del segon retaule major, el que contractà Jacint Morató el 1730: el paorós incendi ocasionat per les tropes napoleòniques el 1810 l’arrasà juntament amb moltes altres obres. Després d’aquella maltempsada es va aixecar un nou retaule major (1854-1856), el tercer. Però va tenir una vida curta ja que va ser cremat durant la Guerra Civil. Per sort també n’han quedat sis de les vuit teles que hi realitzà el destacat pintor natzarè Claudi Lorenzale.

Només dos conjunts artístics de l’època moderna varen esquivar l’incendi del 1810 i la posterior destrossa de la Seu esdevinguda durant la Guerra Civil Espanyola. Van ser la capella de la Mare de Déu de la Mercè i l’armari amb la calaixera de noguer de la sagristia dels canonges. La primera manté el dinàmic retaule esculpit vers el 1750 per Carles Morató, tot i que se’n va perdre l’aparell escultòric. Quant a la sagristia, salvà el preciós armari de portes pintades i els bustos reliquiaris de santa Victòria i santa Secunda, de gran qualitat. D’aquests és llàstima no saber-ne l’autor. Però coneixem el de les acolorides portes de l’armari-reliquiari: Antoni Bordons.

La capella de la Mare de Déu del Claustre (1727-1776), destinada a acollir la preuada talla romànica, va patir successives destruccions. La seva complexa construcció, que preveia també bastir-hi un retaule i decorar l’espai arquitectònic amb pintures murals, s’encomanà a Jacint i Carles Morató – que treballaren amb la col·laboració de l’escultor Josep Sunyer i Raurell. Desaparegué amb la suma de les destrosses de 1810, 1822 i 1936, però per algunes descripcions antigues s’intueix que devia tractar-se d’un dels espais més impressionants del barroc català.

No ens haurien de passar desapercebuts ni el modest retaule barroc que podem observar als peus de la nau, obra atribuïble a Isidre Clusa, d’arquitectura classicista i decorat amb ingenus relleus amb històries de la vida de sant Martí, que procedeix de l’església de Sant Martí de Riner, tot i que ara desconcerta veure’l presidit per un sant Miquel, ni els bells grups escultòrics que a l’exterior de la catedral en decoren les façanes tardosetcentistes, amb representacions de l’Assumpció de la Verge Maria (1768) i de l’èxtasi de sant Agustí (1780).

Horaris de visita
De dilluns a dissabte: de 9 h a 13 h i de 16 h a 20 h
Diumenges i festius: de 9 h a 13 h i de 16 h a 18 h

Més informació: http://solsonaturisme.com/ca/imprescindible/catedral/

Veure el fullet de la Catedral de Solsona

Visites guiades: www.solsonaexperience.com